rebost.jpg

REBOST m. || 1. Cambra o altre lloc d'una casa, o d'una nau, on es guarden els comestibles; cast. despensa. Per nou panys ab claus que compram a ops d'arquibanchs e caixes del rebost del senyor Rey, doc. a. 1309 (BSAL, viii, 269). Los officials de la boteyleria de la paniceria del rebost e de la cuyna, Ordin. Palat. 16. Les altres dones, les unes al rebost, les altres a la cuyna, Tirant, c. 26. No crech comanàs... la clau del rebost a moça ni sclaua, Proc. Olives 732. Aqueixa olor embalsamava el rebost, Rosselló Many. 202. Rebost d'es formatge: celler o altre lloc subterrani on es guarda la provisió de formatge d'una casa, d'una possessió (Mall.). Rebost d'es vidre o d'es plats: cambra on es guarda la vaixella i els atuells de vidre, com tassons, pitxers, etc. (Palma). a) abusivament, Cambra fosca on es guarden les coses inútils o poc usades d'una casa (Al., Bocairent). || 2. Provisió de comestibles estojada en una casa, en un vaixell, etc.; cast. despensa. Tots aportaven rebost per a menjar, Miquel Parets 68 (Aguiló Dicc.). || 3. fig., humorísticament, Pits voluminosos d'una dona (Men.); cast. pechugaza. Fon.: rəβɔ́st (or.); reβɔ́st (occ.); reβɔ̞́st, raβɔ̞́st (val.); rəβɔ̞́st (bal.); molt dialectal, rəβɔ́sk (Eiv.). Intens.:—a) Augm.: rebostàs, rebostarro.—b) Dim.: rebostet, rebostetxo, rebostel·lo, rebosteu, rebostí, rebostiu, rebostic, rebostó, rebostoi.—c) Pejor.: rebostot. Etim.: del llatí repŏstum, ‘cosa guardada’.


El Rebost digital us ofereix material literari durant el curs per gaudir de la lectura, emmagatzema els vostres suggeriments sobre nous productes de temporada i les vostres opinions sobre el tast que feu de les lectures.

  • Si voleu suggerir altres productes de temporada, podeu enviar-li'ls a la cuinera per aquest correu: pilar.garcia-vidal@uv.es


Tast inicial


La literatura ens emociona, ens sacseja, ens ajuda a trobar paraules per definir el que sentim, i quan les trobem és quan podem viure intensament.
Richard Ford, novel·lista nord-americà (1944)

La literatura és una defensa contra les ofenses de la vida.
Cesare Pavese, escriptor italià (1908-1950)

Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se'ns omple de vida, i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar el cervell; els pensaments, la fantasia, les emocions...
—Emili Teixidor (Roda de Ter, Osona 1934-Barcelona 2012)