Activitats inicials:

  • Ací teniu uns quants aforismes o frases per pensar. Després de llegir-los, escriviu el vostre aforisme sobre la lectura i l'escriptura


"La lectura és l'autèntica màquina del temps i de l'hiperespai. També resulta útil per ressuscitar morts. No hi ha cap altra manera segura de conversar amb els absents, de viatjar en totes les dimensions.2
—Vicenç Pagès Jordà (Figueres 1963)

"La literatura actua sobre les fibres nervioses de qui topa amb l'afortunat encontre entre un llibre i la pròpia vida."
—Erri De Luca, escriptor i traductor italià (1950)

"La millor manera d’aprendre a escriure és llegir." Eva Piquer (Barcelona 1969)


"Comprar llibres seria una cosa bona si hom pogués comprar també el temps per llegir-los; en general, però, l’adquisició de llibres es confon amb l’apropiació del seu contingut." Arthur Schopenhauer, filòsof alemany (1788-1860)


"Llegir, llegir bé, és un acte d’amor que cal fer en el recolliment i el silenci." Narcís Comadira (Girona 1942)


"Llegir és seguir vivint"

"Ser fidel a tu mateix no implica necessàriament de ser fidel a les teues coses: ni a les teues idees, ni a la teua ètica, ni al teu concepte de tu que tu mateix t'has inventat..." Joan Fuster (Sueca 1922-1992)


"La introspecció és espantosa i dir que t'has de conèixer a tu mateix és el pitjor que s'ha escrit a la història. I si després no t'agrada el que descobreixes? I si t'emportes un disgust? El que és apassionant és conèixer els altres." Josep M. Espinàs (Barcelona 1927)

"La persona que vol ser escriptor és un beneit. L'única compensació és que té tota la llibertat. No té més amo que el seu propi esperit, i és per això que es fa escriptor, n'estic segur." Roald Dahl, escriptor anglès (1916-1990)

"El que no s'explica és com si no s'hagués viscut."
—Imma Monsó (Lleida 1959)

  • Destaqueu les idees que considereu més rellevants en aquestos articles i els vídeos de Teresa Colomer:



Mariasun Landa, «Viure, experimentar, llegir». En La sabateta de vidre. Valencia. Edit. Pèriferic. 2005, pp: 35-45




"Parlem del que llegim", Carme Alcoverro


Conferència de Teresa Colomer, "Literatura infantil y
alfabetización inicial" (en dues parts):



VEIEU ELS SEGÜENTS VÍDEOS I CONTESTEU AQUESTES QÜESTIONS:

  • Com poden llegir els nadons?

  • Com involucrar els pares en les campanyes de promoció de la lectura?

  • Com es pot llegir amb les pantalles?


Escola de pares i mares. Centre virtual de recursos per al foment de la lectura









Lectures suggerides:

Una història de la literatura infantil i juvenil valenciana, Francesc Gisbert

Francesc Gisbert, amb un estil amé i divulgatiu, fa en aquest llibre un recorregut pel context i l’evolució del món editorial des de l’any 1975 fins a l’actualitat. Alhora, repassa les obres de la literatura infantil i juvenil internacional, fa una anàlisi comparativa amb la resta de literatures peninsulars i estudia la influència dels moviments de renovació pedagògica, així com els autors i les obres de la literatura per a infants i joves.
Aquesta obra és una eina valuosa per a conéixer els autors, les obres, les tendències i els gèneres més rellevants. Un manual de referència per a docents i famílies que convida a reflexionar sobre la lectura i ens anima a descobrir els nostres autors.

gisbert.jpg

Un llibre d'assaigs de Stevenson en català

external image escanear0005.jpg

Des que John Florio va publicar el 1603 la seua traducció a l'anglès dels Essais, la literatura anglesa ha estat la que millor ha assimilat la fórmula de l'assaig tal com la concebia Montaigne: com una divagació lliure, no sistemàtica, a partir d'una lectura o d'un fet divers, d’un record o de qualsevol altre motiu, sense aspirar a exposar una síntesi sobre un tema determinat, sinó intentant veure què es pot dir a partir d'ell. Què en puc dir jo? Que sais-je? L’assagista intentarà aconseguir la tensió d'esperit necessària per mantenir la pilota enlaire a propòsit de qualsevol tema, i es reconeixerà en el fragment, sempre provisional, sempre a reprendre.Pensar pel propi compte equival sovint a pensar contra el que estableix la tradició, el sentit comú o la maniera literària o cultural del moment. L'assaig es converteix així en una mena d'operació higiènica, una neteja de tòpics i mistificacions, que té com a lema el dictum del doctor Johnson: clear your mind of cant. D'aquí, i del seu enfocament no sistemàtic deriva la capacitat de sorprendre i l’encant d’aquest gènere literari. Tot això, amb un to de conversa, com si estiguéssem passejant.
La literatura anglesa es pot considerar la més autèntica hereva de Montaigne, amb una producció assagística variada i abundant, d’una gran qualitat, des de Cowley i Bacon, passant per Robert Burton, Addison i el doctor Johnson, fins a culminar en la plèiade de grans assagistes romàntics: Charles Lamb, William Hazzlitt, Leigh Hunt o Robert Louis Stevenson. Al segle XX, aquesta tradició es prolonga encara en altres noms il·lustres, com G.K. Chesterton i Hillaire Belloc, Aldous Huxley i molts altres.
external image MTE5NTU2MzE2Mzc3Njc5Mzcx.jpg

Conegut sobretot per les seues novel·les, Stevenson va començar escrivint assaigs, que van aparèixer en publicacions periòdiques abans de ser recollits en volum, i llibres de viatges, . El lector en català té ara una ocasió excel·lent de llegir una tria dels assaigs d’aquest escriptor escocès, //En defensa dels ociosos//, publicada per Viena Edicions i traduïda per Xavier Zambrano en la col·lecció Inquiets de Viena. Aquesta tria inclou sis assaigs: el que dóna títol al llibre, Carta a un jove que vol abraçar la carrera artística, Sobre l'enamorament, Vellesa rondinaire i joventut, Sobre l'encant dels llocs desagradables i Apunts sobre el bosc: hores ocioses.
En defensa dels ociosos i Vellesa rondinaire i joventut són segurament els millors d’aquests sis assaigs i, casualitat o no, és en aquests dos textos on més es nota l’empremta de Montaigne, sobretot per la voluntat de posar en qüestió el bon sentit tradicional, de fer veure que bona part del que es considera saviesa no és més que xavalla «pensada per a ús dels mediocres, per descoratjar-los d'intentar coses ambicioses i, normalment, per consolar-los de la seva mediocritat». Entre aquesta xavalla, hi ha la laboriositat enfront de l’ociositat, i la prudència i saviesa que només pot donar l’edat enfront de l’eixelebrada i presumptuosa joventut.
Stevenson remarca d’entrada que «l'anomenada ociositat no és pas no fer res, sinó fer una pila de coses que no figuren als receptaris dogmàtics de la classe benpensant». La propensió a l’ociositat és signe d’una apetència per la diversitat que ofereix la vida i d’un fort sentit de la identitat personal. Estar extremament enfeinat, en canvi, és un símptoma inequívoc d'una vitalitat deficient. Hi ha gent que fora del seu treball no saben què fer, s’avorreixen, etc. Per a Stevenson, l’ociositat consisteix no a seure a la gandula, sinó a vagarejar de branca en branca, atent a tots els estímuls que ens ofereix la realitat que ens envolta. Aquests estímuls, observa, els cercarem debades en els llibres. Els llibres, diu, «estan força bé, però són un esllanguit substitutiu de la vida», frase que pràcticament tradueix aquella altra de Montaigne: «l’étude des livres, c’est un mouvement languissant et faible, qui n’échauffe point».
Vellesa rondinaire i joventut és més previsible, però així i tot està ple d’observacions divertides que confronten els advertiments de la vellesa sobre les il·lusions de la joventut amb els desencants de l'edat provecta, com ara aquesta: «s'acostuma a dir que cal respectar l'edat avançada perquè és l'última que arriba. Es podria capgirar l'argument sense errar-se, ja que la joventut arriba la primera. I el plat de la balança es decanta de seguida si considerem que l'edat avançada, en la majoria de casos, mai arriba». En fi, «reservar el vi preferit fins que l'ampolla esdevé agra no és pas una política gaire galdosa».
external image Montaigne-Dumonstier.jpg

La lliçó de Montaigne ressona com un basso continu al llarg de tot aquest assaig, sobretot per la negativa a cercar una veritat concloent sobre quina és l’edat de la vida que mereix la corona de llorer. Així, si Montaige advertia que «no puc fixar el meu objecte» i que «no pinte l’ésser. Pinte el trànsit: no el trànsit d’una edat a una altra o, com diu el poble, de set en set anys, sinó dia a dia, minut a minut», Stevenson el corrobora quan assenyala que «l'autèntica saviesa és ser sempre estacionals, canviar amb gràcia davant les canviants circumstàncies». En lloc de concebre la vida humana com un progrés, com un procés d’arribada a la maduresa i la serenitat de la vellesa, afirma que «tenir la mateixa opinió als quaranta que als vint és haver passat dues dècades estupefactes; entossudir-nos a ser, no uns profetes, sinó uns marrecs mesells, assotats i contents de la nostra ignorància». Fins i tot relativitza aquesta «saviesa» estacional, preguntant-se: «i si tot el món fos un laberint sense fi i sense sortida?»
En la Carta a un jove que vol abraçar la carrera artística, Stevenson defineix bellament la literatura com «el tast i l'enregistrament de l'experiència». La literatura, per tant, no ha d’incidir en la vida ni rivalitzar amb ella, com volia Proust, per al qual la literatura era la vida veritable, sinó fer-nos-en més conscients enregistrant-ne l’experiència i, per mitjà d’aquesta consciència, viure-la —tastar-la— més plenament. Aquesta concepció literària la va expressar també en l’extraordinària correspondència que va mantenir amb Henry James (n’hi ha traducció al castellà). Quan James li va escriure que «l’única raó d’existir d’una novel·la és que puga competir amb la vida», Stevenson li va replicar que «no hi ha cap art que puga “competir amb la vida” amb èxit; l’art que ho fa està condemnat al fracàs. […] La novel·la que és una obra d’art existeix no per les seues semblances amb la vida, que són forçades i materials, com una sabata ha d’estar feta de cuiro, sinó per la seua incommensurable diferència de la vida, diferència traçada i significativa que és tant el mètode com el significat de l’obra».





Joan Enric Pellicer, L'ensenyament de la llengua al País Valencià. Compendi històric




Mal d'escola

Autor: Claudio Magris
Títol: //Alfabets//
Traducció: Anna Cassasas
Editorial: Edicions de 1984
Any: 2010



La lectura i la vida:


coberta_poemania.jpg

  • Castellet, J.M. (2009) Seductors, il·lustrats i visionaris. Visió personal de sis personatges, «tots amics personals i companys d’aventura literària o cultural durant molts anys», en els temps adversos de la Dictadura: Manuel Sacristán, Carlos Barral, Gabriel Ferrater, Joan Fuster, Alfons Comín i Terenci Moix

  • Fuster, Joan. Aforismes.

    • Sagitari

    • Judicis finals.

    • Diccionari per a ociosos.

    • Nosaltres, els valencians.

    • Ser Joan Fuster.

    • Combustible per a falles.

    • Les originalitats.

  • Pla, Josep. El quadern gris. Un dietari clàssic d’un dels assagistes millor considerats de la literatura catalana.
  • SANCHIS GUARNER. Obra completa, 1. Per una caracterització valenciana.
  • JOSEP IBORRA, Breviari d’un bizantí.
  • SUSO DE TORO, Espanyols tots.
  • SEBASTIÀ. SERRANO, Els secrets de la felicitat.
  • EPICUR, Sobre la felicitat.
  • Colomer, Teresa et alii (2002) La literatura infantil i juvenil catalana: un segle de canvis, Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació, Universitat Autònoma.
  • Fluixà, Josep Antoni (1985) Jocs i estratègies d’animació a la lectura, València: Conselleria d’Educació i Ciència.
  • Rodari, Gianni (2009) Gramàtica de la fantasia: introducció a l'art d'inventar històries, trad. Teresa Duran, Barcelona: Educaula.
  • Valriu, Caterina (1988) Influències de les rondalles en la literatura infantil i juvenil catalana actual (1975-1985), Ciutat de Mallorca: Moll.
  • Labrado, Víctor (2007) Sendes i carenes: el món d'Enric Valor, Vàlencia: Escola Valenciana (CD).
  • Laguía, Mª José (1987) Rincones de actividad en la escuela infantil (0 a 6 años), Barcelona: Graó.
  • Lluch, Gemma (coord.) (2007) Invención de una tradición literaria: de la narrativa oral a la literatura para niños, Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
  • Nemirovsky, Myriam (coord.) (2009) Experiencias escolares con la lectura y la escritura, Barcelona: Graó
  • Obiols Suari, Núria(2004) Mirando cuentos. Lo visible e invisible en las ilustraciones de la literatura infantil, Barcelona: Laertes.

Llibres per llegir o animar a llegir:


Rodari, G.: Gramàtica de la fantasia. Ed Educaula.

L'art d'inventar històries, segons Gianni Rodari. Un clàssic de la literatura infantil i pedagògica.

Quan un nen et pregunta: «Com s'inventen les històries?», es mereix una resposta honesta. Gramàtica de la fantasia és aquesta resposta, plantejada com una «Introducció a l'art d'inventar històries». I és que, per a l'escriptor, periodista i pedagog Gianni Rodari (1920-1980), els nens no han de ser només receptacles, sinó també productors de cultura. Trenta-cinc anys després de la seva primera edició, aquest llibre, esdevingut un clàssic de la literatura pedagògica, continua compartint amb el lector alguns dels trucs de la cuina de l'escriptor, que revelen la clau perquè mestres i pares ajudin els nens a construir les seves pròpies històries. A donar forma, mitjançant la paraula, al gran potencial creador de la fantasia infantil.

//Dins del mirall//

La literatura infantil i juvenil explicada als adults

Pep Molist Sadurní

Dins del mirall presenta un itinerari gradual per algunes de les millors obres de la literatura universal adreçades als infants i els joves des que neixen fins que ja es poden considerar lectors autònoms. L'itinerari esdevé una manera d'explicar als adults els elements que caracteritzen i defineixen la literatura per als joves lectors i, a la vegada, un immillorable punt de partida per conèixer-la a través d'obres de gran qualitat.

//Quinzemons//

Recull de contes interculturals per a l'escola
Rosa Muxí Muxí, Teresa Duran Armengol
Un recull de narracions per a petits i grans. Històries de comunitats llunyanes i fins i tot desconegudes triades per ser contades de viva veu. Hi trobareu insinuacions sobre la manera d'explicar-les i d'utilitzar-les a l'escola, però són només això, insinuacions.

//Como mirar a la luna//

Confesiones a una maestra sobre la formación del lector

Juan Mata Anaya
La formació d'un lector, un dels episodis educatius més fascinadors, no competeix únicament els professionals de l'educació, tot i que la societat els hagi encomanat aquesta tasca específica. I si bé s'espera que a les aules prosperi aquest projecte intel·lectual, també a les biblioteques, les llars o els carrers es juga la sort d'un lector. Perquè ser lector és un objectiu que concerneix el conjunt de ciutadans i no només els estudiants. S'aprèn a llegir i s'encoratja a la lectura per, principalment, conèixer i conèixer-se, per obrir el món íntim a la presència de mons estranys, per «promover sin desmayo la curiosidad intelectual, el entusiasmo, la razón, el atrevimiento, el libre albedrío, la avidez de verdad». Llegir esdevé així una manera de viure.